Mireu el nostre mar és un recull divers de peces musicals que mostra, fins avui, la meva trajectòria. Per una banda he volgut redescobrir i modernitzar algunes cançons tradicionals catalanes amb la intenció de tornar-les a fer populars, a incorporar-les al repertori de la gent, ara bé, d’una forma més moderna, a l’estil dels patrons i dels gustos musicals actuals i més afins a la societat i als temps en què vivim. Amb això vull despertar-les, revivificar-les, demostrar que la poesia i la música de cançons com El noi de la Mare, la Cançó del Lladre, o El Testament d’Amèlia són perfectament vigents si les adeqüem a unes formes més innovadores a l’hora d’interpretar-les, si fins i tot les vestim de noves lletres que ens puguin emocionar de nou perquè reflecteixen una sensibilitat més d’acord amb nosaltres i el nostre ara. Pretenc, amb això, centrar l’atenció sobre les moltes possibilitats interpretatives que ens ofereix encara aquesta tradició, la nostra, i per això el disc pren el títol de la nova lletra encastada en la bella i antiga melodia d’El Cant dels Ocells: Mireu el nostre mar és una invitació a fixar-nos que els antics repertoris –amples, profunds i rics com el Mar– poden tornar a ser nous, poden de nou acompanyar-nos i emocionar-nos.
La música d’aquestes cançons i de les altres peces del disc presenten una forma molt lligada a l’espontaneïtat, a la improvisació, i en molts moments hi ha una voluntat de fer música sobre algunes poques paraules, sobre sons i, tot imitant idiomes sense mots, jugo amb els colors i les sonoritats de la veu. Són fragments o moments creats a partir d’impulsos espontanis, deixant-se anar, sense planificar quines estrofes o quines tonades han de configurar-les, i on es fusionen sense entrar en conflicte formes jazzístiques amb salmòdies com el cant dels muetzins, formes de blues o de soul amb ritmes brasilers, música d’orient i d’occident, del sud, del nord. Costa, aleshores, encaixonar-les en cap estil, i han sorgit sense premeditació, sense analitzar-les racionalment.
He tingut la sort de viure en un ambient familiar lligat íntimament a la música. D’igual manera, per fer aquest disc, m’he rodejat amb la intimitat i la complicitat d’amics músics com Mario Mas –que ha col·laborat decisivament en els arranjaments musicals d’algunes peces–, Javier Mas, Jordi Gaspar, Dimitris Psonis, Thor Harald Johnsen i Bjorn Kjellmeyr, que, tot fent equip, m’han acompanyat en algunes de les composicions.