De formació bàsicament autodidacte, Ferran Savall pren contacte amb la música a través de l’ambient quotidià de casa seva, arran dels assaigs i concerts que tenen lloc amb la resta de membres de la seva família. Als set anys, però, inicia la seva formació musical: tempteja el violí, el piano, la guitarra, el llaüt, la tiorba i la guitarra barroca. Més tard, descobreix la veu i es concentra en explorar la tècnica de la improvisació per treballar a l’entorn de la veu natural. La seva característica essencial és una marcada espontaneïtat a l’hora de cantar: la seva música és fruit del moment i de l’emoció justa, de la seva manera de ser i dels recursos amb els quals compta a cada instant. les seves interpretacions són sempre úniques en tant que articula el seu univers musical en base a la improvisació i en la música que neix filla de l’espai on es troba i de l’ambient i la gent que l’acompanyen. És per això que és amic d’actuar en espais oberts i improvisats, en cercles íntims on també el públic participa en la creació de l’atmosfera d’on emergirà la seva veu. S’inspira en estils musicals diversos com la música soul, la música negra, les músiques del món, especialment de la mediterrània oriental i de l’Índia, així com les músiques antigues i contemporànies. D’aquí que en el seu repertori hi trobem cançons tradicionals d’arreu, interpretades en una interessant barreja d’influències i estils diferents. És en aquest sentit que Ferran Savall incorpora elements de la tècnica vocal oriental, índia, africana i gospel, entre altres. Si bé la música antiga ha esdevingut un primer tast en el meu camí d’aprenentatge, m’he nodrit de tot tipus d’elements... Voldria recollir el que més m'atrau de cada tradició, i elaborar el meu propi estil, afirma Ferran Savall.